La migranya, un tipus de cefalàlgia, esdevé un dels mals de cap més intensos i invalidants per les persones que la pateixen. Majoritàriament, les persones que tenen migranya poden arribar a tenir episodis repetits de fotofòbia i fonofòbia (hipersensibilitat a la llum i al soroll). Aquests episodis poden arribar a durar entre 3 hores i 3 dies, provocant amb freqüència incapacitat física i psicològica a la persona afectada. Tal com apunta el manifest de la Societat Espanyola de Neurologia la migranya afecta un 12% de la població, el 75% dels pacients triga més de 2 anys en obtenir el diagnòstic i el 80% de les persones que la pateixen són dones d’entre 20 i 40 anys. Una altra dada rellevant assenyala que més del 50% de les persones que pateixen de migranya s’automediquen sense recepta mèdica. Tan és així, que normalment, quan parlem de tractament de la migranya, parlem de farmacologia i no són gaires les persones que valoren la possibilitat d’iniciar un tractament psicològic, ja que consideren que l’origen d’aquesta malaltia neurològica és totalment orgànic. 

«Cal destacar que hi ha evidència científica que demostra que les intervencions cognitivo-conductuals poden ser un bon tractament tant per la prevenció de l’aparició de la migranya com per l’afrontament dels episodis que provoca la migranya»

És important tenir en compte que aquest dolor s’ha de tractar des d’un enfocament multidimensional, ja que s’ha demostrat que no només hi ha una explicació neurològica sinó també una correlació amb la qualitat de vida, el tipus de feina, l’estrès i l’entorn que ens envolta.

Existeixen estudis de casos únics on es demostra que la migranya s’activa perquè la persona pugui fugir d’una situació que li genera malestar. Així doncs, la migranya pot esdevenir una alerta per escapar de les situacions-problema. 

La proposta des de la vessant multidisciplinar és que l’abordatge de la migranya s’ha de fer des de les diferents àrees terapèutiques, doncs el malestar psicològic que genera aquesta patologia pot arribar a ser molt invalidant i pot deteriorar el nostre dia a dia, afectant de manera directa les relacions amb l’entorn més proper; família, parella, feina, amistats, etc.

Factors que poden desencadenar la migranya:

• Canvis hormonals
• L’estrès
• La hipersensibilitat sensorial
• Alteracions en el son 
• Esforços físics intensos
• Al·lèrgies
• Factors ambientals
• Alguns medicaments 
• Begudes amb cafeïna o alcohol
• Alguns aliments: xocolata, aliments processats o amb additius

Exemple d’un cas real: 

Motiu de consulta: Dona de 49 anys que acudeix a consulta perquè ha presentat episodis d’ansietat d’alta intensitat. Expressa necessitar tractament psicològic per evitar que aquests episodis es repeteixin i poder tenir una vida normal.

Anamnesi: 

• La Mireia, natural de Barcelona, on actualment hi viu i hi treballa és propietària d’una empresa, està casada i té un fill.
• Explica que quan tenia 8 anys va començar a patir episodis de migranya que li generaven molt malestar, però que amb els anys i medicació ha après a conviure-hi.
• Es descriu com una dona autoexigent, perfeccionista i amb necessitat d’acabar les tasques, encara que aquestes impliquin un alt nivell de pressió. L’èxit empresarial que té demostra aquest perfeccionisme, aquesta voluntat de fer les coses molt ben fetes i amb el màxim d’exigència.
• Des de petita una de les seves aficions era la dansa, gaudia i era capaç de relaxar-se i desconnectar del món a través del ball.

Tractament: Iniciem sessions quinzenals de psicoteràpia cognitivo conductual amb una duració de 8 mesos. Durant aquests mesos, la Mireia ha estat capaç de generar canvis en la seva vida laboral, personal i social. Actualment té estratègies d’autoregulació, és capaç d’utilitzar-les, i ha après controlar i evitar que apareguin episodis d’ansietat. La prevenció, la planificació i la reestructuració cognitiva han estat els punt claus perquè la Mireia actualment pugui fer vida amb total normalitat.

Situació actual i Resultats: Actualment la Mireia ja no presenta simptomatologia d’ansietat, i des de fa uns mesos han desaparegut els episodis de migranya. Fins i tot ha pogut deixar el tractament farmacològic que, durant tants anys havia necessitat. Ha millorat la seva qualitat de vida, la seva salut física i mental i el seu benestar emocional. Ha reprès la dansa i se sent plena i satisfeta amb la seva vida actual.

Conclusió: El cas de  la Mireia és un exemple que ens demostra com la teràpia cognitivo conductual funciona per el tractament de la migranya. Tot i que el motiu principal de consulta no era la migranya, aquesta ha desaparegut amb estratègies d’afrontament i acompanyament en el procés de canvi vital.

Consells, pautes i tractament psicològic:

• Controlar els nivells intensos d’activació amb estratègies de relaxació i activitat física.
• Millorar les habilitats i estratègies dels pacients per aconseguir major autonomia a l’hora de resoldre situacions, i tenir més control de l’activació fisiològica (de perill i fugida). 
• Posar en pràctica aquestes habilitats a través de la tècnica de l’exposició amb el suport i acompanyament del o la terapeuta.
• Modificar els pensaments negatius relacionats amb desencadenants ràpids d’activació. 
• Aconseguir que l’entorn més proper de la persona entengui quines situacions poden activar aquests episodis de malestar, i aconseguir que aquestes siguin factors de protecció per evitar l’aparició de migranya. 
• L’acompanyament i el suport terapèutic.