“Els diagnòstics de TDAH en augment”

Ja fa temps que el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat s’ha convertit en un dels trastorns més diagnosticats entre infants i joves, fet que ha provocat que el TDAH hagi passat a formar part del vocabulari habitual a les escoles i els instituts. Últimament però el TDAH també ha penetrat amb força a les xarxes socials després que diverses persones mediàtiques i conegudes hagin volgut compartir la seva experiència com a persona amb TDAH. Molts d’aquests vídeos s’han fet virals fet que ha provocat que el TDAH sigui molt més visible a la nostra societat.  

La realitat ens diu que el nombre de diagnòstics de TDAH en adults està creixent cada dia, fet que considerem positiu, doncs el diagnòstic és clau per l’autoconeixement. 

Saber què ens passa i per què ens passa ens ajuda a entendre el funcionament del nostre cervell i les nostres emocions. Els diagnòstics ens general ens ajuden a desxifrar-nos, a comprendre’ns i conèixer-nos millor, a respectar-nos i estimar-nos més, i a no sentir-nos sempre responsables o culpables de coses que ens preocupen. Al mateix temps, el diagnòstic en TDAH també permet que el nostre entorn, la nostra família i les nostres relacions socials millorin, doncs una major comprensió de la simptomatologia del TDAH possibilita trobar estratègies i pautes per revertir els efectes que provoca  i alhora aprendre i consolidar hàbits i noves maneres de funcionar que milloren el benestar.

“Dificultats en l’àmbit acadèmic de l’alumnat amb TDAH”

Què diuen les dades?

• Un de cada quatre casos de fracàs escolar pot tenir com a origen un TDAH no diagnosticat.
• El 38% d’adolescents amb TDAH abandona els estudis secundaris davant d’un 5% adolescents sense TDAH.
• Infants i joves que presenten TDAH repeteixen curs tres vegades més que els que no tenen TDAH.
• La intervenció primerenca en infants amb TDAH millora el seu rendiment escolar i redueix el risc de fracàs escolar futur.
• Aproximadament un 25% d’alumnes amb TDAH presenten també un trastorn específic d’aprenentatge, com la dislèxia o la discalcúlia. 
• Les dades generals en comparar l’alumnat amb TDAH respecte l’alumnat sense TDAH constaten que la taxa de repetidors és del 42% en els alumnes amb TDAH i del 13% en alumnes sense TDAH. 
• Els alumnes amb TDAH tenen una taxa de suspensos del 60% respecte el 19% dels alumnes sense TDAH.

Fundación Cantabria Ayuda al Déficit de Atención y Hiperactividad (CADAH)

La majoria de l’alumnat amb diagnòstic de TDAH presenta un rendiment acadèmic inferior al que s’espera, tant per la seva edat com per la seva capacitat cognitiva, un fet que pot explicar-se per la simptomatologia pròpia del trastorn. 

La hiperactivitat, la impulsivitat, la inatenció o la dificultat en la memòria a curt termini que presenten impliquen una afectació en la capacitat de concentració i en l’habilitat per mantenir l’atenció en les tasques a realitzar, sobretot pel que fa a la intensitat i la durada, i també per retenir instruccions o informació immediata. Per aquest motiu, és habitual que l’alumnat amb TDAH presenti dificultats en diferents tasques, com llegir, escriure, recordar, escoltar activament o organitzar informació, cosa que perjudica el procés òptim d’aprenentatge. 

És important ser conscients que alguns o algunes estudiants poden tenir facilitat en realitzar tasques senzilles de forma mecànica i anar trampejant a nivell acadèmic, de manera que és possible que emmascarin les seves dificultats durant els primers anys d’escolarització. No obstant això, aquestes dificultats es faran evidents a mesura que augmenti la demanda o l’exigència escolar, per exemple, al segon cicle d’educació primària o durant l’educació secundària. Per tant, fer una intervenció psicopedagògica primerenca ajudarà a disminuir les dificultats actuals i futures.

“Què és el TDAH i com es manifesta és interessant de conèixer, però sobretot, creiem que el més interessant és com l’abordem i com aprenem a conviure amb ell”

Un dels símptomes més clars que observem en aquelles persones que tenen TDAH és la dificultat a l’hora d’executar. El TDAH és un trastorn d’execució, no de coneixement (Russell A.Barkley). 

Sabem del cert que seguir unes pautes clares i concretes a l’hora de posar-nos a fer una activitat o tasca com ho és estudiar, és bàsic perquè la persona que té TDAH pugui executar l’acció, i evitar així el sentiment de fracàs i la frustració, emoció que pot aparèixer freqüentment i que afecta de manera negativa a l’autoestima. 

“EL TDAH a totes les edats”

Durant molts anys hem associat el TDAH només a infants i joves, pressuposant que en l’etapa adulta aquest desapareix. Des de fa un temps estem observant que el TDAH no desapareix sinó que es transforma i les persones quan es fan grans aprenen a dissimular els símptomes i el malestar que els hi provoca. 

Les persones adultes amb TDAH poden manifestar els següents símptomes:

1. Dificultat per concentrar-se
2. Hiperfocalització
3. Problemes de gestió del temps
4. Desorganització
5. Impulsivitat
6. Oblidar les coses amb facilitat
7. Excessiva autocrítica
8. Canvis d’humor
9. Falta de motivació
10. Cansament
11. Ansietat
12. Baixa autoestima

Sovint a consulta ens trobem amb casos d’adults que descobreixen el seu TDAH gràcies al diagnòstic dels seus fills. En el moment que expliquem el diagnòstic comencen a sentir-se identificats amb el que li passa al seu fill o filla i és quan a partir d’aquesta connexió i reconeixement podem avaluar i també diagnosticar al pare o la mare. Els estudis científics han mostrat que hi ha una alta probabilitat que el TDAH sigui hereditari. El TDAH té una forta base genètica.

Les persones que diagnostiquem en edat adulta senten alleujament quan tenen el diagnòstic perquè solen ser persones molt castigades pel seu entorn; rebent crítiques constantment i qüestionant la seva voluntat a l’hora de fer les coses malament, titllant-los de persones mandroses i desorganitzades. L’autoestima d’aquestes persones està malmesa i el diagnòstic i tractament ens ajuda a iniciar la reparació i a trobar el benestar emocional. 

6 estratègies claus en l’abordatge del TDAH:

1. Exercici físic
2. Reeducació i autoinstruccions
3. Tècniques de relaxació
4. Teràpia Cognitivo Conductual de manera regular i gestió de les emocions
5. Tractament farmacològic adherent en casos de simptomatologia greu
6. Coordinació multidisciplinar (persona, família, escola, entorn social)